dimecres, 31 d’octubre de 2007

Noctàmbul



Una de les coses que et permet el fet de viure sol, és que pots aprofitar les hores creatives d'una manera més fàcil i planera que si comparteixes pis. El fet és que no has de donar explicacions a ningú sobre què representa l'estar mig ajagut al sofà, ja cap al tard, amb una cervesa a la mà, mirant als ulls de la nit perquè t'inspiri.

És en aquestes hores tardanes, amb la seguretat que el matí següent no t'has de llevar d'hora, que et pots lliurar a la producció i desenvolupament d'idees (que no tenen per què ser bones, només cal veure la pantomima que estic escrivit).

Fins i tot, pots posar de fons una mica de Charlie Parker i que et transporti a una jazz cava americana dels 50, oblidar el cansament i tan sols veure carretera davant teu, i no parar de rodar en tota la nit veient passar les senyals kilomètriques. Acabes entrant en un univers sense espai ni temps, et trobes en la eternitat creativa, l'únic que has d'esperar és que el que se't passi pel cap sigui mitjanament acceptable.