dissabte, 16 de març de 2013

Cròniques gourmandes I. Turró Egara G de cal Turull

El torró es composa de diferents parts. Turró de rovell d'ou com a base, un pis de nata treballada amb una textura cremosa, suau al paladar i ben dolça, i una cobertura de xocolata (amb llet), que fa creure a primera vista que es tracta de l'enèsim torró de xocolata. Com a decoració incorpora una làmina de xocolata blanca amb la imatge impresa de les esglésies de Sant Pere.

La combinació és, personalment, magnífica i sorprenent, no embafa i és força llaminer. Per a mi, l'estrella del nadal. Però pel menja-torrons clàssic una extravagància (apartar-lo del sota-cavall-rei de tots els anys l'importuna).

La xocolata blanca és força atraient per la canalla i pels adults que adduint que no volen torró, s'entretenen amb la imatge impresa, esmicolant-la i menjant-ne bocins per matar el temps. Calma! No us altereu, deixeu que s'entretinguin. No sóc gens amant de la xocolata blanca, i la impressió de les imatges li confereix a la cara superior un regust salat poc atractiu. Imagineu-vos doncs que la làmina de xocolata blanca és la closca d'un ou dur, i que l'aparten deixant-lo intacte.

Per la seva estructura, el tall s'ha de fer amb decisió, el ganivet (de serreta) ha de tallar lliscant en horitzontal, més que prement en vertical (només aconseguirem que l'estructura de xocolata negra s'aixafi i la nata surti hemorràgicament pel mig de la trencadissa).

L'alternativa de trencar la cobertura de xocolata amb la punta del ganivet, no en facilita el tall, sinó ben al contrari.

Aquest torró compleix la màxima de les bones pastisseries: “S'hi entra pels ulls, i s'hi torna per la boca”.