El torró es composa de diferents
parts. Turró de rovell d'ou com a base, un pis de nata
treballada amb una textura cremosa, suau al paladar i ben dolça,
i una cobertura de xocolata (amb llet), que fa creure a primera vista
que es tracta de l'enèsim torró de xocolata. Com a
decoració incorpora una làmina de xocolata blanca amb
la imatge impresa de les esglésies de Sant Pere.
La combinació és,
personalment, magnífica i sorprenent, no embafa i és
força llaminer. Per a mi, l'estrella del nadal. Però
pel menja-torrons clàssic una extravagància (apartar-lo
del sota-cavall-rei de tots els anys l'importuna).
La xocolata blanca és força
atraient per la canalla i pels adults que adduint que no volen torró,
s'entretenen amb la imatge impresa, esmicolant-la i menjant-ne bocins
per matar el temps. Calma! No us altereu, deixeu que s'entretinguin.
No sóc gens amant de la xocolata blanca, i la impressió
de les imatges li confereix a la cara superior un regust salat poc
atractiu. Imagineu-vos doncs que la làmina de xocolata blanca
és la closca d'un ou dur, i que l'aparten deixant-lo intacte.
Per la seva estructura, el tall s'ha de
fer amb decisió, el ganivet (de serreta) ha de tallar lliscant
en horitzontal, més que prement en vertical (només
aconseguirem que l'estructura de xocolata negra s'aixafi i la nata
surti hemorràgicament pel mig de la trencadissa).
L'alternativa de trencar la cobertura
de xocolata amb la punta del ganivet, no en facilita el tall, sinó
ben al contrari.
Aquest torró compleix la màxima
de les bones pastisseries: “S'hi entra pels ulls, i s'hi torna per
la boca”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada