Va obrir una bossa de galetes, les anava agafant amb cura que no es trenquessin ni s'esmicolessin, i se les anava menjant amb petites mossegades. Una part del cerrell li tapava l'ull esquerre, uns cabells castanys i sedosos que es movien segons la voluntat de l'oreig de la tarda. Els seus llavis carnosos i vermells donaven la benvinguda als trossos de galeta pigallades de xocolata i perfumades amb canyella.
Següent
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
...pero es veneno... pero huele a canela... veneno... canela... veneno... canela...
Il Estatore
Canela fina
DL
Publica un comentari a l'entrada