diumenge, 16 d’octubre del 2011

Cuadern alemany. Quart dia. Donnerstag (part V)

Dia de calor sufocant, l'oreig del matí ja era calent al Rhein Park. No hi duro pas més d'una hora, plego veles i vaguejo per la ciutat sota un sol que desfà el paviment. Vaig curt d'aigua i després d'anar a un altre parc on la lectura m'adorm, passo pel kiosk dels desvagats: un atenent i tres col·legues estan per allà sense fer res, xerrant.

Quan arribo a l'habitació encara estan netejant, de manera que el desig de passar les hores més caluroses a covert s'esvaeixen. Deixo pes a l'habitació i torno a sortir. Decideixo de fer una excursió altra cop per Barbarosa platz, veure els carrers i la gent de Köln.

Camino més que passejo. El cos, després de la setmana de trescar per la montanya em demana moviment, no vol estar-se quiet, de manera que encara que estic sota un sol infernal, la sensació al caminar és d'alleujament. En acabat de la passejada: una cola i un Bockswurt que devoro en un obrir i tancar d'ulls. Més tard en un kiosk compro una ampolla d'aigua gasificada (Kholsauer) que bec a poc a poc, glop a glop, des de l'altra banda del pont sobre el riu, amb la vista clavada al Dom, per sort els núvols han tapat el sol.

Arriba una parella i es fan fotos l'un a l'altre, em creua pel cap el pensament d'oferir-me, però si tampoc m'ho ha demanat… opino que si ho necessiten ja m'ho diran. Passa el temps i apareix Ella, amb tota la seva presència, fotografiant la riba del Dom i els seus edificis. De sobte es gira, em mira a través de les ulleres de sol i atansant-me la càmera em pregunta si li puc fer una foto. Cap problema. L'hi faig i li ensenyo perquè la vegi (la càmera encara porta la cel·lofana a la pantalla), em diu que ha quedat còmica i que n'hi faci una altra. <Noia, te'n puc fer tantes com vulguis, però et ben juro que amb aquest cos que tens és impossible que cap quedi còmica>. Aquests pensaments de pel·li adolescent americana comencen a sobrar.

La segona foto li agrada més, ens acomiadem i ella se'n va lentament pel pont i veig brillar la seva aliança, tot i que el cel continua ennuvolat. Després d'uns quants pensaments més, perduts mirant al Dom, me'n vaig cap a l'hotel.

Lectura i dormitar fins les vuit, hora de sopar i passejada. La volta per pair el shawarma em porta a les portes d'un pub irlandès, Barney Vallely's. És com qualsevol altre pub irlandès que pugui trobar al llarg i a l'ample d'aquest planeta, a excepció potser d'Irlanda. Hi entro.

És estrany, encara no són ni les nou i els carrers tenen l'aspecte de l'animada mitjanit a Barcelona. A casa, aquesta hora encara estem per sopar, i aquí els tiracanyes professionals ja treballen a tot drap. La clientela de la taberna es distribueix de la següent manera: a la part més allunyada de la barra els grupets entaulats parlant animadament, i a la barra, els bebedors militants, tots aliniats com un escamot d'execussió davant les copes, sense parlar entre ells, amb la mirada fixa, amb la mà agafant la base de la copa, esperant la desitjada ordre d'obrir foc i finiquitar la beguda.

Mirant'ho bé, sembla que gairebé no beguin, ho deuen fer a un ritme més lent: porten un munt d'hores enganxats a la barra i ja fa tres hores que beuen sense set. Jo tot i la set que duc a sobre només sóc capaç de beure'm un parell de Kölsch, sóc un aficionat al seu costat.

A una de les taules ocupada per dues noies s'hi han infiltrat un comando de tres Don Juans. Riuen les gràcies i donen conversa a la més guapa mentre l'altra intenta endebades captar la seva atenció.

El temps s'ha acabat, com si la cervesa fos la cera que manca en l'espelma abans que la flama s'extingeixi definitivament. Em prenc l'últim glop de Kölsch i el ble fumeja. L'hora dels adeus. No són ni les deu i m'encamino cap a l'hotel. Desconeixaré la sort del comando, però de fet, li importa realment a algú?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

seguro q el comando fracasó...

Il Estatore

Anònim ha dit...

No me quedé para verlo, pero lo más seguro és que no quedara títere con cabeza

DL

Chinti ha dit...

mi propio cuaderno alemán fue muy distinto... ¬¬'

Chinti