diumenge, 2 d’octubre del 2011

Cuadern alemany. Tercer dia. Mittwoch (part IV)

Passejada fins al Rhein Park a disfrutar del Rhein i de la lectura. El vent no és fresc, però tot i ser càlid s'agraeix. El parc es torna a omplir, sota un sol de justícia, d'ociosos que passegen, corren, van en bici, prenen el sol a l'herba o s'estiren a la riba del riu imaginant-se que són a Mallorca (ni de conya).


Passada la una és hora de pensar en dinar a l'Altstadt. Sortint del parc veig com treballen en l'event Gamescom (un event de videojocs). Ja hi ha gent fent cua.

A l'Altstadt, després de mirar un parell de locals m'assec a una terrassa, demano un plat a l'altzar i em trobo davant per davant del que sembla un genoll de porc cru amb Sauer Kraut, o pot ser codillo?

Desitjo trobar-me davant del plat d'ahir: patates i poma aixafada amb ceba fregida i butifarra negra.

La tarda passa com una exhalació.

Al vespre després que em refusin d'un lloc que està a punt de tancar, m'apropo al Biergarten del costat de l'hotel. Sembla envellit i vingut a menys, a les dues sales pràcticament no hi ha ningú. Fotografies tradicionals a les parets i sorra sota les taules per evitar les taques i haver de fregar. Tot és de fusta, envellida i fosca, sense envernissar, terra inclòs.

Demano un plat de porc desitjant que no sigui res que em recordi el plat del migdia. Creuo els dits, i em porten un plat de sopa.

Sembla ser que he demanat una espècie de menú, ja que després inesperadament em porten un tall de porc empanat acompanyat de patates que devoro. La sopa em recorda la setmana de travessia per la muntanya.

No entenc la mania que té la gent amb la sopa, només serveix per allargar la gana. Si vull incorporar líquid a la meva dieta, no us preocupeu, em serviré un got d'aigua, però sopa? És el recurs per quan has fet curt amb les proporcions i resulta que toquen cuatre galets de pasta per persona, hi aboques una jerra d'aigua i en comptes de galets amb pesto dius que has fet caldo de Nadal. S'ha d'aprendre de l'Arguiñano, quan veia que li quedava curt un guisat de conill, no ho convertia amb sopa de conill, hi afegia un parell de patates i en resultava un plat saborós i nutritiu (a diferència de la sopa: aigualida i de valor energètic tendint a zero).

En acabat de sopar, una volta per donar un cop d'ull als locals per decidir-me de no entrar enlloc i anar a dormir.


Següent

1 comentari:

Anònim ha dit...

menos mirar y más actuar (le dijo un inactivo a otro)

Il Estatore