Després de totes les incursions fetes al bar, començo a concloure que pels anglesos expatriats, el local passa a ser un club social, un consolat on passar les hores mortes. És traspassar el llindar de la porta i ja es troben a casa, en sòl britànic. Fins i tot un parell de cambrers en el seu dia lliure, s'hi deixen caure per conversar amb els compatriotes.
El localisme a Köln pesa, i el pub ha incorporat a la seva oferta de cerveses la Kölsch, per cobrir la demanda de turites i/o alemanys despistats que han entrat al local sense adonar-se que en realitat és una delegació del continent i no pas de l'illa anomenada Europa. Potser es podria distingir el anglesos dels foranis (o alemanys militants) pel que demanen, ni la llengua, ni l'accent ni l'aspecte, tan sols per la beguda. Dubto que en terres catalanes hi hagi cap pub irlandès que tingui Estrella, San Miguel o Moritz.
Acabada la cursa em retiro cap a l'hotel per la becaina.
De tornada cap al Dom, tinc la mateixa sensació que al matí, els diumenges, la ciutat es torna molt més tranquila, contrastant amb el bullici del dissabte, la major part de tendes del centre estan tancades.
Els sentiments són estranys, durant cinc dies pots conèixer i estimar una ciutat, però de sobte al setè l'odies, potser degut a l'avorriment del desvagat vianant no acostumat al lliure albir tan prolongat.
Compro un dönner per sopar, i me'l vaig a menjar a l'altra banda del pont de la via. El sol va molt baix, pràcticament ja ha desaparegut, el cel darrera el Dom es tenyeix de rojos i ataronjats, a cada instants tot s'enfosqueix una mica més; es van difuminant el detalls del Dom, i en aquesta hora crepuscular la ciutat i jo ens comencem a acomiadar mentre els trens avancen per les vies lents i mandrosos.
Torno a l'hotel i els carrers tan sols estan il·luminats pels aparadors i els llums de les cases particulars, és el primer cop que me n'adono, pràcticament no hi ha fanals als carrer i els pocs que hi ha, no esntan encesos, tot i que fa més de mitja hora que és fosc. No m'estranya que hi hagi una propaganda electoral que parli que hi ha massa cantonades fosques a la ciutat.
En arribar a l'hotel, la cisterna d'un dels labavos externs a l'habitació continua perdent aigua per quart dia consecutiu, fart del sorollot i el malbaratament d'aigua obro la porta, tivo la cadena i la cisterna deixa de rajar. Ni l'antic hoste, ni la dona de la neteja, ni cap administrador d'aquest hotel-pensió ha estat capaç de fer res, imagino que no deuen tenir ningú amb la responsabilitat de mirar que cap de les cisternes perdi, i per això no hi havia manera de solucionar-ho. Alemanya té un problema. Potser l'odi del setè dia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada